II Jornades d'Acció Comuntària

Una experiència vivencial que posa de manifest de quina manera l’aportació i la millora individual afecten directament el resultat col·lectiu; amb la col·laboració de Santi Carcasona. Inauguració de les jornades amb Jordi Martí, tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona i referent polític del Pla de Barris.

Pedro Vallín, escriptor i periodista de La Vanguardia. Ho presenta: Marta Clari, gerenta de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat.

Els equipaments en proximitat (centres cívics i casals, biblioteques, centres esportius, museus...) poden jugar un paper central en la promoció de relacions, vincles i organització comunitària. Nous equipaments ja parteixen d’aquesta visió en la seva concepció inicial, però en tenim molts d’altres que funcionen des de fa temps, i el repte que se’ns planteja és promoure canvis des de posicions i tradicions molt assentades. Què cal fer per aconseguir- ho? Com incorporem la diversitat? Cal sortir a buscar la ciutadania, però com? Cal incorporar noves metodologies?, o nous serveis? Repensar l’espai físic?, etc.

La perspectiva comunitària no s’hauria de confrontar amb l’atenció individual, però davant els límits de l’atenció social individualitzadora guanyen força els enfocaments comunitaris. Atenció individual no equival necessàriament a atenció individualitzadora. Sovint, però, costa sortir de certs imaginaris institucionals, organitzatius, burocràtics i professionals per plantejar noves respostes. Noves maneres de treballar comunitàriament des dels serveis de l’atenció social: noves maneres de treballar en relació amb la ciutadania, però també amb la resta de serveis del mapa global de recursos i dispositius enfocats a l’atenció social.

En les darreres dècades s’han anat desenvolupant diverses propostes d’intervenció als barris que, tot i tenir un origen sectorial (salut, educació, immigració i diversitat, desenvolupament econòmic local, etc.), es reivindiquen com a aproximacions integrals de base comunitària. Sovint es tracta de dispositius i recursos extraordinaris que aterren als barris i es proposen treballar amb els serveis i els professionals ordinaris des d’aquests nous plantejaments. També busquen, és clar, incorporar entitats i ciutadania als projectes. En la pràctica això s’acostuma a traduir en la necessitat de múltiples coordinacions, en un alt risc de duplicitat de recursos i de multiplicació d’espais comunitaris enfocats a objectius no gaire dissímils, en saturació institucional de l’energia ciutadana realment activa. Tot plegat fa emergir una pregunta: com treballar plegats als barris?

La diversitat d’estratègies i formes organitzatives de la societat civil (associacions, moviments, plataformes, col·lectius...) té a veure també amb diverses maneres d’entendre la relació entre allò públic institucional i allò públic social. Cal considerar opinions i posicions que, tot i no ser contràries a establir aliances o vincles amb l’àmbit institucional, es mostren receloses davant d’aquests escenaris. Serien espais comunitaris caracteritzats per posicions més autònomes i, per tant, també més valentes i arriscades. Com construeixen base social? Quines aliances es plantegen fora del seu àmbit, i amb quins límits? És possible trobar espais de coproducció amb el món institucional? En quines circumstàncies i amb quines condicions?

A càrrec de Verónica Hurtubia, membre de la Unitat d’Investigació sobre la Resiliència del Departament de Psicologia de la Universitá Cattolica de Milà (sessió en castellà). Ho presenta: Arnau Monterde, director d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.

Escoles, biblioteques, centres de serveis socials, museus, centres cívics i, en general, tots els equipaments i els serveis que volen treballar comunitàriament i esdevenir infraestructura comunitària per a la població es plantegen, en els darrers temps, com acollir la ciutadania que atenen. Hi ha acollides que abracen i d’altres que expulsen, sospiten o directament rebutgen qui entra per primera vegada. Les acollides tenen una doble dimensió relacional i física. Com dissenyem i organitzem l’espai i com ens relacionem i, molt especialment, com facilitem que la gent es relacioni entre si. No es tracta de menystenir altres mirades, també necessàries, sobre les acollides, més pendents de l’eficàcia i l’eficiència: bona informació, bona senyalística per facilitar l’orientació autònoma, estalvis en els temps d’espera, etc., però sí que cal equilibrar aquestes mirades amb les que busquen més vincle i relació, més proximitat i més complicitat.

En aquesta taula presentem tres programes d’acció comunitària de més de 10 anys de recorregut per identificar els principals reptes i fortaleses experimentats al llarg de tots aquests anys. Voldríem parlar de sostenibilitat, adaptació a noves necessitats i contextos, com els professionals passen de liderar a acompanyar i com es manté la motivació, entre d’altres. A més, tenim el privilegi de comptar amb la participació de Jennie Popay, persona experta en desigualtats i salut comunitària, qui donarà el seu enfocament des d’aquesta perspectiva.

Participació ciutadana (en la política) i participació comunitària (en la comunitat) són dues cares de la mateixa moneda. La política necessita una ciutadania activa, des d’allò més immediat com és la família, els amics, el carrer o el barri fins a aquells grups que construeixen projectes compartits per tenir unes vides felices i dignes. I la ciutadania, més o menys organitzada, necessita canals adients per poder intervenir en la política, no només el dret al vot per escollir representants a les institucions o la protesta i la negociació. Calen mitjans que facilitin l’enfortiment individual i col·lectiu per fer de la política una activitat ciutadana com a condició bàsica per exercir la sobirania. La posada en marxa o el foment de canals de participació en una societat dèbil (poc organitzada) comunitàriament parlant pot facilitar la instrumentalització i la manipulació d’aquests canals per part del poder polític, com ens deia Luiggi Bobbio. En aquest context, apareixen debats sobre quins mitjans són els més adients per possibilitar aquesta participació; què hem d’entendre per representació: qui representa, qui és representant, qui és representatiu; és possible una democràcia de qualitat sense una societat exigent amb aquesta qualitat?

De manera predominant, en aquest període pandèmic els mitjans de comunicació ens han presentat els i les joves com a egoistes, irresponsables, individualistes i irrespectuosos. Són notícia per les males notícies: botellons, violència, ni-ni..., i així va consolidant-se l’escletxa que separa els i les joves dels adults, dels professionals, de les institucions i de les polítiques públiques..., que cada dia tenen més dificultats per entendre problemes i situacions que els afecten de manera molt directa. Molts d’aquests joves han continuat, sense desànim i sense complexos, fent el que creien. A peu de carrer, als nostres barris, a les nostres ciutats, han continuat organitzant-se per construir respostes i alternatives que van més enllà de les individualitats i dels mateixos col·lectius de joves. Joves i Comunitat, en el marc d’aquestes jornades, pretén ser un espai d’intercanvi i reflexió on seran aquests joves els qui prendran la paraula.

Comptarem amb equipaments de diverses ciutats europees (Lisboa, Nàpols...). En podrem conèixer els plantejaments i les propostes metodològiques, les activitats que fan, com construeixen comunitats i quins impactes tenen.

La regeneració urbana i la transformació dels barris més vulnerables han estat matèria de debat els darrers anys. S’ha parlat i es parla de gentrificació, de segregació urbana i de l’aspiració a unes mixtures sociodemogràfiques que no semblen fàcils d’aconseguir. En aquest espai de treball volem centrar la mirada en com des de l’àmbit de l’habitatge es pot desplegar una política comunitària innovadora que vinculi veïns i territori. Què pot aportar la perspectiva comunitària a aquests debats? Quines oportunitats i quins límits representa una intervenció de millora dels barris de base comunitària?

Vivim en societats creixentment desiguals, fragmentades i dividides. Societats presidides per la individualització com a ideologia/sentit comú dominant. El repte que se’ns planteja va més enllà de l’atenció col·lectiva. Té a veure amb com enfortir la societat civil i les seves formes autònomes d’organització. Certes tradicions en el treball comunitari apunten directament cap a aquest objectiu: l’organització comunitària.

A càrrec de Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (sessió en català amb traducció simultània al castellà). Ho presenta: Gracia Fernández, Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.

Amb la participació de Montse Santolino, responsable de Comunicació de La Fede i activista social, Helena Cruz, recercadora en el projecte Barris i Crisi especialitzada en segregació urbana i Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

Amb Marc Serra i Solé, regidor de Drets de Ciutadania i Participació.

ESPAIS DE TREBALL SIMULTANIS I
11:30 - 13:00
	Espai 1: Els equipaments en proximitat com a motors d'accions comunitàries Lloc:Sala Casanova Els equipaments en proximitat (centres cívics i casals, biblioteques, centres esportius, museus...) poden jugar un paper central en la promoció de relacions, vincles i organització comunitària. Nous equipaments ja parteixen d’aquesta visió en la seva concepció inicial, però en tenim molts d’altres que funcionen des de fa temps, i el repte que se’ns planteja és promoure canvis des de posicions i tradicions molt assentades. Què cal fer per aconseguir- ho? Com incorporem la diversitat? Cal sortir a buscar la ciutadania, però com? Cal incorporar noves metodologies?, o nous serveis? Repensar l’espai físic?, etc.
	Espai 2: Atenció social comunitària Lloc:Sala Moragues La perspectiva comunitària no s’hauria de confrontar amb l’atenció individual, però davant els límits de l’atenció social individualitzadora guanyen força els enfocaments comunitaris. Atenció individual no equival necessàriament a atenció individualitzadora. Sovint, però, costa sortir de certs imaginaris institucionals, organitzatius, burocràtics i professionals per plantejar noves respostes. Noves maneres de treballar comunitàriament des dels serveis de l’atenció social: noves maneres de treballar en relació amb la ciutadania, però també amb la resta de serveis del mapa global de recursos i dispositius enfocats a l’atenció social.
	Espai 3: Com treballar plegades al territori (Aquesta sessió està plena) Lloc:Sala Auditori En les darreres dècades s’han anat desenvolupant diverses propostes d’intervenció als barris que, tot i tenir un origen sectorial (salut, educació, immigració i diversitat, desenvolupament econòmic local, etc.), es reivindiquen com a aproximacions integrals de base comunitària. Sovint es tracta de dispositius i recursos extraordinaris que aterren als barris i es proposen treballar amb els serveis i els professionals ordinaris des d’aquests nous plantejaments. També busquen, és clar, incorporar entitats i ciutadania als projectes. En la pràctica això s’acostuma a traduir en la necessitat de múltiples coordinacions, en un alt risc de duplicitat de recursos i de multiplicació d’espais comunitaris enfocats a objectius no gaire dissímils, en saturació institucional de l’energia ciutadana realment activa. Tot plegat fa emergir una pregunta: com treballar plegats als barris?
	Espai 4: Taula rodona. Construir organització per transformar la realitat: aprenentatges des dels moviments socials Lloc:Sala Castellví La diversitat d’estratègies i formes organitzatives de la societat civil (associacions, moviments, plataformes, col·lectius...) té a veure també amb diverses maneres d’entendre la relació entre allò públic institucional i allò públic social. Cal considerar opinions i posicions que, tot i no ser contràries a establir aliances o vincles amb l’àmbit institucional, es mostren receloses davant d’aquests escenaris. Serien espais comunitaris caracteritzats per posicions més autònomes i, per tant, també més valentes i arriscades. Com construeixen base social? Quines aliances es plantegen fora del seu àmbit, i amb quins límits? És possible trobar espais de coproducció amb el món institucional? En quines circumstàncies i amb quines condicions?

ESPAIS DE TREBALL SIMULTANIS II
15:30 - 17:30
	Espai 5: Acollides comunitàries en equipaments i serveis (Aquesta sessió està plena) Lloc:Sala Auditori Escoles, biblioteques, centres de serveis socials, museus, centres cívics i, en general, tots els equipaments i els serveis que volen treballar comunitàriament i esdevenir infraestructura comunitària per a la població es plantegen, en els darrers temps, com acollir la ciutadania que atenen. Hi ha acollides que abracen i d’altres que expulsen, sospiten o directament rebutgen qui entra per primera vegada. Les acollides tenen una doble dimensió relacional i física. Com dissenyem i organitzem l’espai i com ens relacionem i, molt especialment, com facilitem que la gent es relacioni entre si. No es tracta de menystenir altres mirades, també necessàries, sobre les acollides, més pendents de l’eficàcia i l’eficiència: bona informació, bona senyalística per facilitar l’orientació autònoma, estalvis en els temps d’espera, etc., però sí que cal equilibrar aquestes mirades amb les que busquen més vincle i relació, més proximitat i més complicitat.
	Espai 6: Projectes d'acció comunitària de llarg recorregut: reptes i fortaleses Lloc:Sala Casanova En aquesta taula presentem tres programes d’acció comunitària de més de 10 anys de recorregut per identificar els principals reptes i fortaleses experimentats al llarg de tots aquests anys. Voldríem parlar de sostenibilitat, adaptació a noves necessitats i contextos, com els professionals passen de liderar a acompanyar i com es manté la motivació, entre d’altres. A més, tenim el privilegi de comptar amb la participació de Jennie Popay, persona experta en desigualtats i salut comunitària, qui donarà el seu enfocament des d’aquesta perspectiva.
	Espai 7: Participació comunitària i política: el repte de millorar la qualitat de la democràcia Lloc:Sala Moragues Participació ciutadana (en la política) i participació comunitària (en la comunitat) són dues cares de la mateixa moneda. La política necessita una ciutadania activa, des d’allò més immediat com és la família, els amics, el carrer o el barri fins a aquells grups que construeixen projectes compartits per tenir unes vides felices i dignes. I la ciutadania, més o menys organitzada, necessita canals adients per poder intervenir en la política, no només el dret al vot per escollir representants a les institucions o la protesta i la negociació. Calen mitjans que facilitin l’enfortiment individual i col·lectiu per fer de la política una activitat ciutadana com a condició bàsica per exercir la sobirania. La posada en marxa o el foment de canals de participació en una societat dèbil (poc organitzada) comunitàriament parlant pot facilitar la instrumentalització i la manipulació d’aquests canals per part del poder polític, com ens deia Luiggi Bobbio. En aquest context, apareixen debats sobre quins mitjans són els més adients per possibilitar aquesta participació; què hem d’entendre per representació: qui representa, qui és representant, qui és representatiu; és possible una democràcia de qualitat sense una societat exigent amb aquesta qualitat?
	Espai 8: Joves als barris. Cap a la construcció de comunitat en període post-pandèmia Lloc:Sala Castellví De manera predominant, en aquest període pandèmic els mitjans de comunicació ens han presentat els i les joves com a egoistes, irresponsables, individualistes i irrespectuosos. Són notícia per les males notícies: botellons, violència, ni-ni..., i així va consolidant-se l’escletxa que separa els i les joves dels adults, dels professionals, de les institucions i de les polítiques públiques..., que cada dia tenen més dificultats per entendre problemes i situacions que els afecten de manera molt directa. Molts d’aquests joves han continuat, sense desànim i sense complexos, fent el que creien. A peu de carrer, als nostres barris, a les nostres ciutats, han continuat organitzant-se per construir respostes i alternatives que van més enllà de les individualitats i dels mateixos col·lectius de joves. Joves i Comunitat, en el marc d’aquestes jornades, pretén ser un espai d’intercanvi i reflexió on seran aquests joves els qui prendran la paraula.

ESPAIS DE TREBALL SIMULTANIS III
10/05/2022
09:00 - 11:00
	Espai 9: Taller d'equipaments. Construint infraestructura comunitària Lloc:Sala Moragues Comptarem amb equipaments de diverses ciutats europees (Lisboa, Nàpols...). En podrem conèixer els plantejaments i les propostes metodològiques, les activitats que fan, com construeixen comunitats i quins impactes tenen.
	Espai 10: Regeneració urbana de base comunitària Lloc:Sala Casanova La regeneració urbana i la transformació dels barris més vulnerables han estat matèria de debat els darrers anys. S’ha parlat i es parla de gentrificació, de segregació urbana i de l’aspiració a unes mixtures sociodemogràfiques que no semblen fàcils d’aconseguir. En aquest espai de treball volem centrar la mirada en com des de l’àmbit de l’habitatge es pot desplegar una política comunitària innovadora que vinculi veïns i territori. Què pot aportar la perspectiva comunitària a aquests debats? Quines oportunitats i quins límits representa una intervenció de millora dels barris de base comunitària?
	Espai 11: Organització comunitària Lloc:Sala Castellví Vivim en societats creixentment desiguals, fragmentades i dividides. Societats presidides per la individualització com a ideologia/sentit comú dominant. El repte que se’ns planteja va més enllà de l’atenció col·lectiva. Té a veure amb com enfortir la societat civil i les seves formes autònomes d’organització. Certes tradicions en el treball comunitari apunten directament cap a aquest objectiu: l’organització comunitària.


09/05/2022
09:00 - 10:00
	Performance de benvinguda + Inauguració de les Jornades Una experiència vivencial que posa de manifest de quina manera l’aportació i la millora individual afecten directament el resultat col·lectiu; amb la col·laboració de Santi Carcasona. Inauguració de les jornades amb Jordi Martí, tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona i referent polític del Pla de Barris.

PONÈNCIA I
10:00 - 11:00
	Ponència: Ciutadania i comunitarisme. L’avenç cap a la autarquia cultural i la degradació democràtica Lloc:Sala Moragues Pedro Vallín, escriptor i periodista de La Vanguardia. Ho presenta: Marta Clari, gerenta de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat.

PONÈNCIA II
13:00 - 14:00
	Ponència: Resiliència comunitària: respostes col·lectives davant els reptes socials Lloc:Sala Moragues A càrrec de Verónica Hurtubia, membre de la Unitat d’Investigació sobre la Resiliència del Departament de Psicologia de la Universitá Cattolica de Milà (sessió en castellà). Ho presenta: Arnau Monterde, director d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.

PLENARI I
11:30 - 12:30
	Plenari: Reptes urbans i respostes comunitàries a l’àrea metropolitana de Barcelona Lloc:Sala Moragues A càrrec de Ricard Gomà, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (sessió en català amb traducció simultània al castellà). Ho presenta: Gracia Fernández, Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.

PLENARI II
12:30 - 14:00
	Taula Rodona: La transformació comunitària dels barris Lloc:Sala Moragues Amb la participació de Montse Santolino, responsable de Comunicació de La Fede i activista social, Helena Cruz, recercadora en el projecte Barris i Crisi especialitzada en segregació urbana i Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

COMIAT
14:00 - 14:30
	Comiat institucional de les II Jornades d'Acció Comunitària Lloc:Sala Moragues Amb Marc Serra i Solé, regidor de Drets de Ciutadania i Participació.

FORMULARI D'INSCRIPCIÓ

Loading...