inscripcions aquí

Recinte Modernista Sant Pau
(Sant Antoni M. Claret, 167, Barcelona)
Sala Francesc Cambó

Remunicipalització i bases per a la gestió del cicle urbà de l’aigua

Els darrers anys, s’ha constatat una onada creixent que s’està estenent amb rapidesa i que entén que l’aigua s’ha de gestionar com a bé comú. Grans ciutats europees n’han recuperat les concessions i estan construint noves formes de governança de l’aigua. A Catalunya, la remunicipalització de l’aigua també és una tendència consolidada, amb nombroses experiències d’èxit i grans ciutats que també es troben en aquest camí.

En paral·lel a aquesta onada per la gestió pública, es posen de manifest nous reptes que cal incorporar de manera transversal, com són la perspectiva de l’aigua i el sanejament com a dret humà reconegut per l’ONU; el rol de la ciutadania, la transparència i la rendició de comptes; el règim econòmic sobre el qual ha de pivotar la gestió; el bon estat de les masses d’aigua i el canvi climàtic, i la regulació general del sector que incorpori totes aquestes i altres perspectives imprescindibles.

Amb la implicació dels principals gestors públics de l’Estat, d’Europa i de la ciutadania organitzada, la jornada «Aigua, bé comú. Reptes i futur» vol ser un salt endavant en la definició del model de gestió de l’aigua del segle XXI i servir de plataforma per impulsar els canvis legislatius necessaris que ho facin possible.

PROGRAMA

9.30

OBERTURA

Janet Sanz, tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona

Míriam Planas, portaveu d'Aigua és Vida

10.00

PONÈNCIES INAUGURALS

Tendències propúblic i proprivat, perspectiva internacional.

Susan George, presidenta del Transnational Institute, Amsterdam, i presidenta honorària de l’ATTAC-France (Association for Taxation of Financial Transaction to Aid Citizens)

L’aigua com a dret humà. Les experiències d’Europa i d’Irlanda. Oportunitats per a la resta de països.

Lynn Boylan, MEP Sinn Féin

11.30

PAUSA CAFÈ

12.00

TAULES RODONES

Participació, transparència i rendició de comptes

La necessitat de replantejar la relació entre Administració pública i ciutadania és una realitat cada cop més contrastada. Nombroses veus reclamen superar el model tradicional de gestió dels serveis públics en favor d’una major implicació ciutadana, fet que ha de repercutir en una millor qualitat democràtica i prevenir males pràctiques. Les noves tecnologies ofereixen un potencial enorme per explorar. Tanmateix, avui les experiències encara són escasses i el canvi cultural i d’escala s’ha de construir.

Quins són els principis i els instruments pràctics que han de permetre avançar cap a una gestió realment democràtica, transparent i apoderadora de l’aigua?

Àlex Peñalver, professor titular de Dret Administratiu. Coordinador de la Clínica Jurídica Ambiental de Dret al Dret. Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona
Luis Babiano, gerent d’AEOPAS
Juan Martínez, membre de Taula de l’Aigua de Terrassa
Violeta Cabello, membre de la Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA)

Regulació

El subministrament d’aigua és una competència bàsica dels municipis que forma part del seu nucli bàsic d’infraestructures. Tanmateix, aquesta autonomia local no ha anat acompanyada d’un suport que faciliti a les corporacions locals les eines necessàries per poder gestionar amb la màxima eficàcia aquest servei. Concessions que resten capacitat executiva a l’Administració, manca de planificació global sobre l’abastament, nul suport als processos de remunicipalització, un marc legal molt favorable als interessos econòmics o la no incorporació de la perspectiva ambiental i el canvi climàtic són algunes de les mancances que convé abordar amb el màxim consens ciutadà possible.

Quins són els nous elements que ha d’incorporar el servei de l’aigua entesa com a bé comú? Quins cal revisar i actualitzar?

Joan Pinyol, gerent de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Gabriel Borràs, biòleg, Oficina de Canvi Climàtic de Catalunya
Joan Gaya, enginyer consultor en serveis d’aigua
Salvador Milà, director de Presidència de l’AMB

14.00

DINAR LLIURE

16.00

TAULES RODONES

DRET HUMÀ

El dret humà a l’aigua i el sanejament va ser reconegut per l’ONU l’any 2010. Posteriorment, el 2015, el Parlament Europeu adoptà una resolució amb el suport de prop de dos milions de ciutadans instant la Comissió Europea i els estats membres a incorporar-lo en les seves legislacions. El primer a fer-ho ha estat, recentment, Eslovènia. Al seu torn, a Catalunya disposem d’un marc legal a priori molt garantista en matèria de subministraments bàsics, però la pobresa energètica és encara una realitat social extremadament dura. extremadament dura.

Què significa i quines implicacions legals i tècniques té la consideració de l’aigua com a dret humà?

Igor Soltes, membre del Parlament Europeu, Parlament Europeu
Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica
Alessandro Russo, vicepresident d’Aqua Publica Europea
Gonzalo Marín, portaveu de Red Agua Pública (RAP)

RÈGIM ECONÒMIC

A diferència d’altres serveis públics essencials, el subministrament d’aigua s’ha basat històricament en els principis de recuperació de costos ―i així ho recull la Directiva marc de l’aigua― i autonomia financera, amb un important debat al voltant de les inversions. Instruments com el cànon concessional han obert la porta a les nombroses privatitzacions que hem vist les darreres dues dècades. Per a l’usuari, el rebut de l’aigua és emprat com a font de finançament d’accions alienes al cicle integral de l’aigua, té un format variable a cada municipi que en dificulta la comprensió i no necessàriament està plantejat sota criteris de justícia social, ambiental i redistributiva.

Quin marc econòmic hauria de guiar la provisió d’un servei públic essencial com és l’aigua?

Joaquín García Lucea, esponsable tributari de l’Ajuntament de Saragossa
Cristina Barberà, membre d’Enginyeria Sense Fronteres, autora de l’estudi DHAS i tarifes
José Manuel Jurado, responsable de Sostenibilitat a CCOO Catalunya i membre de Comissió de Preus

18.00

Presentació de les bases per a la gestió del cicle urbà de l’aigua

Miriam Planas, Aigua és Vida
Gonzalo Marín, Red Agua Pública
Jaime Morel, AEOPAS

18.30

TAULA RODONA

Remunicipalització

La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial que ha arribat a Catalunya. La mala experiència de la gestió privada de l’aigua i la necessitat de plantejar noves fórmules de gestió dels béns comuns –més democràtica, més propera, més sostenible- han portat nombrosos municipis a recuperar la gestió de l’aigua, i molts altres han iniciat aquest camí. Les darreres xifres globals parlen de 235 ciutats on hi viuen més de 100 milions de persones que han impulsat processos exitosos de remunicipalització de l’aigua.

Barcelona i altres municipis de l’àrea metropolitana s’han posicionat recentment a favor de la gestió pública; Terrassa està en ple procés de remunicipalització, igual que Valladolid; i els casos de Brussel·les i París són referència en l’experiència de gestió de l’aigua sota la lògica de bé comú.

Quins són els reptes que enfronten aquestes ciutats? Quines eines calen per facilitar aquests processos?

París: Célia Blauel, tinenta d’alcalde
Brussel·les: Christiane Franck, directora general de Vivaqua i CEO d’Aqua Publica
Barcelona: Eloi Badia, regidor d’Aigua i Energia
Valladolid: María Sánchez, tinenta d’alcalde
Terrassa: Alfredo Vega, tinent d’alcalde